Tu! Llegeix-me, no aixequis la vista d’aquesta concatenació de folis sense sentit intrínsec, no immanents. Concentra’t en la sensació tàctil que t’estan oferint aquests folis farcits de bactèries inintel·ligibles, capaces d'afeblir el teu organisme fràgil, sense que la teva percepció tingui capacitat per a veure’ls, sentir-los, escoltar-los, o tan sols tastar-los.
Recull els trossos de la teva consciència despistada i escampada pels racons dels teus plecs cerebrals i assumeix-ho, accepta-ho, mostra’t insegur i tènue, com l’espelma abans de defallir.
Aquesta carta podria contenir absència de profilaxis, temptar la teva salut i convertir els teus abocaments limfàtics en quallada amarga. Quants relats breus i amb el poder de destruir, encara que sigui lleument la teva estimada salut, has llegit ja?
En aquests mateixos instants, ja s’estan desplaçant com una milícia bàrbara en busca de nous territoris per instaurar la seva ortodòxia química, cel·lular. La teva única sortida és que iniciïs la retirada d’aquesta empresa literària, aixeca’t de la superfície (m’imagino que còmoda) i fuig cap al lavabo més proper. Cada segon compta, Obre l’aixeta tan aviat com puguis i que l’aigua sabonosa comenci a desinfectar la teva dermis.
Resa un pare nostre, Déu estar amb tu company... estàs salvat. Surt de l’edifici contaminat pels relats breus i crida-li al món, que tots t’escoltin i assumeixin la digna i respectada acció de rentar-se les mans sovint!
Una profilaxis adequada pot salvar més vides de les que creiem i sinó, que li diguin a Ignaz Semmelweis.